La vida es bella

Títol: La vida és bella

Direcció: Roberto Benigni


Producció: Elda Ferri, Gianluigi Braschi


Guió: Roberto Benigni, sobre l'obra "Un testimoni de l'Holocaust" 


Música: Nicola Piovani


Fotografia: Tonino Delli Colli


Muntatge: Simona Paggi


Protagonistes principals: Roberto Benigni (Guido), Nicoletta Braschi (Dora), Giorgio Cantarini (Josué)


Idioma (es) principals: italià, alemany, anglès


Companyies: Productora Miramax Internacional

La vita è bella

Anàlisi de l'estructura fílmica
Relació entre els nuclis narratius i els elements. Parts:

Arrencada: Un home que coneix una noia  la qual serà la seva dóna, tenen un fill . Arriba un dia que els nazis van en busca dels jueus i se’ls emporten , la seva ona es voluntària hi també va cap als camps  concentració.

Desenvolupament: El pare s’inventa una història i li diu al seu fill que es tracta d‘un joc. Passen is als camps intentant que no descobreixin al nen

Clímax: Quan el nen s’escapa d’anar-se a la dutxa en els camps de concentració , ja que es tractaven d ‘unes dutxes de gas.

Desenllaç: Tot acaba bé quan el nen surt el amagatall quan no sent ni un soroll, es troba amb una noi americà que el porta amb la seva mare.

Anàlisi del Guió

Llenguatge: italià, alemany, anglès.

Tractament de l'espai i del temps: Tracta en un poble ( ciutat), la qual cos , estava en els moments en que els nazis persegueixen als jueus per portar-los als camps d ‘extermini

Fets: Els fets són molt reals, perquè reflexen perfectament l'època de destrucció i de crueltat que estava passant Europa en aquella època. I són tràgics perquè tan en la Segona Guerra Mundial com en la pel·lícula es veu com es van perdre milions de vides de jueus i no jueus tan en els camps de concertació com en temes exteriors.

Anàlisi dels elements plàstics

Color: Més aviat es tracten colors marrons, foscos, que transmeten tristesa,  i antiguitat a la pel·lícula, ja que representa que està basada en anys passats

Il·luminació: La il·luminació va enfosquin-se depèn e l’escena que s’hi representi, si es trista  hi haurà menys il·luminació i més contrast.

Fotografia: Planificació, angulacions, moviments...; Aquesta pel·lícula està angulada en els angles on hi està el pare que es com si veies l que te pel davant

Efectes: En efectes cinematogràfics, podem veure el moment en que plou , la proximitat que hi ha en alguns moments de la pel·lícula quan s’apropa en alguna imatge o també s’allunya.

Ambientació: Està ambientada en el moment en que els nazis s’emporten els jueus als caps de concentració i els volen matar.

Anàlisi dels elements sonors

Música: Introduïda per Cristian Saint, més aviat la música que hi apareix es trista.

Efectes: Són intensos i suaus al mateix moment, ja que volen transmetre tristesa cap aquest tema de l’exterminació.

Anàlisi del muntatge

Tipus de narració: Segueix una narració lineal - cronològica

Ritme de construcció de la progressió dramàtica: Aquesta part es va desenvolupant més aviat pel final de la pel·lícula, la tendresa e la el nen cap a la mare.

Valor dramàtic i ideològic: Les tonalitats musicals, són bastant tristes  a causa  d ‘aquesta baralla que hi ha entre els jueus i els  nazis.

La pel·lícula es situa en la Segona Guerra Mundial, moment en què els nazis porten als jueus als camps de concentració i extermini.
Relacions amb la pel·lícula: Els camps de concentració, les bombes, els atacs dels nazis, les persecucions, les cambres de ''dutxa'' de gas, el nazisme que es va expandir per Europa, l'extermini dels nens i la gent gran (Raça Ària), i els joves treballaven grans jornades als camps de concentració.

Bio-filmografia Roberto Benigni
2012 To Rome with love
2005 El tigre y la nieve
2004 Coffee and cigarettes
2002 Pinocho
1999 Astérix y Obélix contra César
1997 La vida es bella
1994 El Monstruo
1993 El hijo de la pantera rosa
1991 Night on Earth 
1991 Johnny Palillo
1989 La voz de la luna
1988 Soy el pequeño diablo
1986 Bajo el peso de la ley
1985 Non ci resta che piangere
1979 La luna
1979 Busco asilo
1977 Berlinguer, te quiero

La vita è bella

La vida es bella es basada en un fet real, de la Segona Guerra Mundial, i ambientada en els camps de concentració nazis.
Guido, un italià amb descendència jueva, viu a Arezzo durant els anys de la Segona Guerra Mundial. Guido s'enamora de Dora, que és l'ex d'un feixista, i tenen a un fill: Josué.


Guido, el seu oncle i el fill Josué són portats a un camp de concentració nazi. Dora, qui no és jueva decideix pujar al tren que els porta a tots al mateix camp de concentració.
Guido, el pare fa creure a Josué que tot és un joc en el qual només guanyarà si no el veuen els guàrdies alemanys. Per fer-li creure, Guido li diu que hi ha una meta de 1000 punts i si els aconsegueixen guanyaran un premi: un tanc blindat.  Les normes per aconseguir més punts que eren; no demanar menjar, ni estar al costat de la seva mare. A més, el pare sempre li diu que s'amagui en cas de que vegi a un guàrdia alemany, perquè el portarien a la ''dutxa'' que eren càmares de gas.


El dia que s'acaba la guerra, Guido amaga el seu fill per buscar la seva dona i que tots s'anessin d'allà. Però quan el pare va a buscar a la Dora un soldat alemany el troba i el mata.


El dia que finalitza la guerra, els supervivents jueus es reuneixen en el camp, i el nen surt del seu amagatall on s'amagava on li deia el seu pare, per a què no el trobessin els alemanys. Quan surt veu un tanc d'un nord-americà, i ell creu que és per ell, que és el premi que el seu pare li va prometre. Aleshores, el nord-americà se'n porta al nen, i troben a la seva mare. 

Voluntat d'expressió dels autors

La crueltat que hi havia en els camps de concentració, i l'odi dels nazis cap als jueus. I volen representar el panaroma que Hitler va deixar a la Segona Guerra Mundial a Europa.
El tema que vol reflectir la pel·lícula no ha estat canviat, sinó que la pel·lícula li ha donat un toc de gracia i ironia del que va ser la Segona Guerra Mundial, i es veu reflectit quan en Guido, el pare d'en Josué, li diu que és tot un joc, i a vegades, fins i tot, fa comèdia amb els soldats del camp de concetració o diu a en Josué que tot el camp és un concurs on s'aconsegueixen punts i un premi d'un tanc blindat.

Enumeració de seqüències

1- Coneix a la Dora, la ex-dona d'un nazi
2- Troba petites dificultats, però consegueix enamorar a la Dora. I se'n va a treballar a un restaurant on està un familiar seu, i on s'enamora de la Dora
3- Es casen i tenen un fill: Josué.
4- Comencen a haver-hi dificultats nazistes, es tenen d'amagar perquè els nazis persegueixen als jueus
5- Troben a Guido i Josué, i els porten a un camp de concentració. A més, la dona d'en Guido també hi va perquè ella vol.
6- En arribar al camp de concentració, el pare li diu a en Josué que tot es tracta d'un joc, li fa creure que tot el camp d'exterminació es un camp de joc on es tenen d'aconseguir punts per arribar a un premi final: un tanc blindat
7- En Guido li diu a Josué que s'amagui, per a què els guàrdies nazis no l'atrapin i el matin en les ''dutxes'' de gas
8- Finalment, a en Guido es mort, perquè comença a buscar a la seva dona pel camp ja que a les dones se les porten en uns autobusos, però un guàrdia nazi el troba i el mata.
9- S'acaba la Segona Guerra Mundial, en Josué surt de l'amagatall, i es troba a un soldat nord-americà amb un tanc blindat i es pensa que el seu pare tenia raó, que el tanc blindat era el premi. El soldat el porta a retrobar-se amb la seva mare en el tanc

Nuclis Argumentals

Com a primera succesió externa de la pel·lícula, és quan en Guido coneix anant pel carrer en bicicleta a la Dora. Més tard, en un restaurant es troben i en Guido comença a enamorar-se de la Dora.
Com a segona, i més important succesió externa, trobem que a part de la guerra, hi ha una altra història: el joc que en Guido, el pare d'en Josué, ''proposa'' d'alguna manera al seu fill per a què es cregui que tot allò és un concurs i que s'ha d'amagar molt bé per a què no el trobin; ja que si no el troben guanyen més punts i podran passar al següent nivel del joc. Quan en realitat el què vol el pare, es que els alemanys no el trobin perquè a els nens en la Segona Guerra Mundial i en aquests camps on estaven els portaven en càmares de gas.

Protagonistes Principals

Guido (Roberto Benigni): És el pare d'en Josué i la parella de la Dora. Té descendència jueva. Guido és portat amb el seu fill a un camp de concentració i és l'encarregat de fer creure a en Josué que tot el camp és un concurs. És un home no gaire gran físicament, de cabell negre i jueu. És bastant astut i sap com dominar la situació quan en Josué pregunta què està passant o què estan fen en aquest camp. A més, és un home que s'ho pren amb bastanta ''ironia'' la seva vida, per salvar al seu fill.
Josué (Giorgio Cantarini): És el fill d'en Guido i la Dora. Té cinc anys. Junt amb el seu pare, els porten a un camp de concetració. El seu pare li fa creure que el camp on estan és un concurs on tenen d'aconseguir punts. També, en Guido li fa creure que s'ha d'amagar per guanyar més punts, (un total de 1000 per guanyar), així ningú el trobarà i no perdran. En Josué li pregunta on estan amagats els altres nens, i el seu pare es limita a dir que estan amagats per a què no els trobin, ja que sinó perdrien. És un nen ros, petit, de cinc anys. És un nen bastant astut i llest, ja que s'amaga perfectament per a què no el trobin. A més és un nen obedient.
Dora (Nicoletta Braschi): És la mare d'en Josué i està casada amb en Guido. És la ex-dona d'un soldat nazi. Decideix anar al camp de concentració quan sap que el seu fill i el seu home han sigut portats, encara que ella no és jueva.

Personatges Secundaris 

Mare de Dora (Marisa Paredes): És l'àvia d'en Josué. I en Josué no sabia d'ella fins que la va veure en una botiga, i li va dir.

Missatge

Temes i qüestions que aborda

La pel·lícula aborda temes de la Segona Guerra Mundial: 

- Les guerres

- Els camps de Concentració

- L'odi als jueus

- La Desigualtat

- El terror que Hitler havia imposat a Europa

- Grans milers de morts

- Creació i evolució de noves armes

Solucions i alternatives
El pla de l'Alemanya nazi per executar el genocidi sistemàtic de la població jueva europea durant la Segona Guerra Mundial. La seva posada en pràctica, coneguda posteriorment com Holocaust o Shoah, va suposar la deportació sistemàtica i extermini posterior de tota persona classificada com ètnicament jueva, amb independència de la seva religió. El terme va ser encunyat per Adolf Eichmann, 1 un funcionari nazi que va supervisar en primera instància la campanya, a la qual abans es denominava reinstal · lació.

Tesi del film

La pel·lícula vol transmetre en realitat, la crueltat de l'època que passaven els jueus i els no jueus als camps de concentració nazis. I l'època de guerra que va passar la població tan gran com jove.


Valoració de les actituds
Guido: Es sacrifica pel seu fill i dona en el camp
Josué: És un nen astut perquè s'amaga bé durant l'estada al camp
Dora: Es sacrifica per estar amb la seva familia


Valoració estètica
L'estètica és real i molt detallada.


Valoració ideològica global
La duresa de la Segona Guerra Mundial