La vita è bella

Anàlisi de l'estructura fílmica
Relació entre els nuclis narratius i els elements. Parts:

Arrencada: Un home que coneix una noia  la qual serà la seva dóna, tenen un fill . Arriba un dia que els nazis van en busca dels jueus i se’ls emporten , la seva ona es voluntària hi també va cap als camps  concentració.

Desenvolupament: El pare s’inventa una història i li diu al seu fill que es tracta d‘un joc. Passen is als camps intentant que no descobreixin al nen

Clímax: Quan el nen s’escapa d’anar-se a la dutxa en els camps de concentració , ja que es tractaven d ‘unes dutxes de gas.

Desenllaç: Tot acaba bé quan el nen surt el amagatall quan no sent ni un soroll, es troba amb una noi americà que el porta amb la seva mare.

Anàlisi del Guió

Llenguatge: italià, alemany, anglès.

Tractament de l'espai i del temps: Tracta en un poble ( ciutat), la qual cos , estava en els moments en que els nazis persegueixen als jueus per portar-los als camps d ‘extermini

Fets: Els fets són molt reals, perquè reflexen perfectament l'època de destrucció i de crueltat que estava passant Europa en aquella època. I són tràgics perquè tan en la Segona Guerra Mundial com en la pel·lícula es veu com es van perdre milions de vides de jueus i no jueus tan en els camps de concertació com en temes exteriors.

Anàlisi dels elements plàstics

Color: Més aviat es tracten colors marrons, foscos, que transmeten tristesa,  i antiguitat a la pel·lícula, ja que representa que està basada en anys passats

Il·luminació: La il·luminació va enfosquin-se depèn e l’escena que s’hi representi, si es trista  hi haurà menys il·luminació i més contrast.

Fotografia: Planificació, angulacions, moviments...; Aquesta pel·lícula està angulada en els angles on hi està el pare que es com si veies l que te pel davant

Efectes: En efectes cinematogràfics, podem veure el moment en que plou , la proximitat que hi ha en alguns moments de la pel·lícula quan s’apropa en alguna imatge o també s’allunya.

Ambientació: Està ambientada en el moment en que els nazis s’emporten els jueus als caps de concentració i els volen matar.

Anàlisi dels elements sonors

Música: Introduïda per Cristian Saint, més aviat la música que hi apareix es trista.

Efectes: Són intensos i suaus al mateix moment, ja que volen transmetre tristesa cap aquest tema de l’exterminació.

Anàlisi del muntatge

Tipus de narració: Segueix una narració lineal - cronològica

Ritme de construcció de la progressió dramàtica: Aquesta part es va desenvolupant més aviat pel final de la pel·lícula, la tendresa e la el nen cap a la mare.

Valor dramàtic i ideològic: Les tonalitats musicals, són bastant tristes  a causa  d ‘aquesta baralla que hi ha entre els jueus i els  nazis.